Enguany, en el marc de la celebració del 35è aniversari AVWC, obrim aquesta secció on anirem penjant progressivament tot de reportatges de les activitats que es van fer des del 1983 (any en el que es va fundar el nostre club) fins abans del 2001 (any en el què varem crear la nostra web) amb tot de material que hem anat recopil·lant els darrers anys grà cies a les donacions dels socis més antics del club (sobretot de l'enyorat Marcel Olsina, de la famÃlia Lagüens, d'en Ramon Bartomeus i la Montserrat Roig - els fundadors del club -, o més recentment d'en Pau Gurriarán o Ton Humet - el soci nº 1 del club -) o d'ex-socis del club com en Pau Cases o en Fabián Sitjas.
Si sou o heu estat socis AVWC i teniu material fotogrà fic o audiovisual del perÃode 1983 - 2000 no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres a avwc@avwc.org, només volem que ens cediu uns dies el material per poder escanejar-ho o fer-ne una còpia i aixà per compartir-ho amb la resta d'Amics i alhora augmentar el fons documental del nostre club. Mica en mica anirem fent crèixer aquesta secció de la web AVWC entre tots.
Un grup d'amics una mica agossarats, van sommiar amb la possibilitat de retre un homenatge als seus divertits vehicles, organitzant per primer cop a Catalunya i a Espanya una concentració d' Escarabats Volkswagen. Després de mesos de reunions, aportant idees treball i informant als nombrosos propietaris d'escarabats que havia el 1983 a Barcelona, va arribar l'hora de la veritat.
En un diumenge de tardor, temerosos de no tenir èxit, es van disposar, a primeres hores del matÃ, a esperar l'arribada d'altres il·lusionants "amants dels Escarabats", per aixà iniciar la PRIMERA CONCENTRACIÓ dels nostres simpatics vehicles al "Desert de Sarrià " (entre el passeig de Santa Eulà lia -continuació del carrer Major de Sarrià -, el carrer de Can Caralleu i el carrer del Desert) lloc de la concentració i quina va ser la sorpresa quan en poc temps començaren a arribar nets i lluents una gran quantitat d'escarabats per protagonitzar una feliç jornada amb gran goig i emoció dels organitzadors.
Un cop tots reunits i degudament inscrits els 114 escarabats van partir en perfecta caravana per pujar per la sinuosa carretera de Vallvidrera formant una serp multicolor en direcció a Santa Creu d'Olorda on es va aparcar a l'amplia explanada per després anar a dinar tots junts, explicant-se mil anécdotes i fent noves amistats, moguts tots per una mateixa il·lusió: "aquests petits i simpà tics cotxets rodonets i panxuts" (Crònica publicada al Butlletà Nº 0 del club de Maig de 1985)
Després d'un any d'aquell maravellós 2 d'octubre de 1986, ens trobà rem novament aquells "amants dels escarabats" en una segona concentració. En aquesta ocasió escollÃrem un nou marc dins la nostra ciutat tan estimat com és el Parc de la Ciutadella, recinte que es des fa uns alguns anys està tancat al trà nsit, que és va obrir en aquest matà del 18 de maig per a donar pas als nostres estimats i mimats vehicles.
Des de primeres hores del matà anaren apareixent tots ells pels carrers confluents al Parc on s'anaren col·locant al voltant de la Plaça de l'Avinguda dels Til·lers, com si es tractara d'una exposició. Allà s'anaren retrobant les cares que durant un any no s'havien vist, però que es recordaven amb estima, intercanviant opinions i curiositats sobre els resplandents models. Tinguerem la inesperada visita de Televisió de Catalunya (TV3) que es va interessar per la nostra idea i va realitzar un reportatge acompanyant-nos durant tota la jornada.
A les 12:00 h tocades del migdia và rem ser amablement escortats per la Guà rdia Urbana fins a la sortida de Barcelona per l'Avinguda Meridiana per pendre l'Autopista A-17 que ens portaria fins al Montseny, més concretament fins al parc del RACC a Gualba de Dalt on compartÃrem un simpà tic pic-nic per a celebrar que aquella idea que al principi semblava una bogeria, seguia latent en tots nosaltres... (Crònica de MarÃa Forteza publicada al Butlletà Nº 1 del club de Maig de 1986)
Animats per l'ajuda de nous amics que es van prestar amablement a col·laborar amb nosaltres, ens posà rem "mans a la obra" per començar a organitzar la nostra III CONCENTRACIÓ. Per allò de que "a la tercera va la vençuda", ens veÃem obligats d'alguna manera a organitzar alguna cosa diferent i divertida. Entre aquella savia nova que ens va ajudar i la nostra tÃmida experiència, intentem, i crec que ho aconseguim, passar un divertit dia entre tots els nostres "Amics del Volkswagen".
Aquesta vegada i com l'any anterior, ens concentrem al nostre estimat Parc de la Ciutadella, a primeres hores de la matinada. Com altres anys, la resposta a la nostra trucada va ser escoltada per molts i bons amics del nostre "escarabat". Tots els cotxes que ens acompanyaven, venÃen aquest any més lluents que mai, i amb els seus 'vestits de festa' per dissimular algun que altre petit cop que no s'havia pogut arreglar, i sempre amb el seu punt de simpatia i bon humor. Và rem tenir la grata sorpresa de veure'ns acompanyats per nous amics del "Principat d'Andorra", que, animats per la idea, no van dubtar a baixar del seu bonic paÃs, convidant-nos a tots a que els visitem en breu.
Degudament alineats và rem fer la nostra sortida triunfal del Parc i ens dirigim cap al poble de Santa Eulà lia de Ronçana. Una vegada allà i després de prendre algunes begudes per refrescar-nos una mica del viatge, procedÃrem a la entrega de premis als cotxes, que entre tots i per votació democrà tica, havÃem triat com els millors. Reagrupant-nos novament ens disposà rem a menjar un simpà tic pÃcnic, intercanviant secrets culinaris i degustant els plats que s'havien improvisat abans de sortir de casa cap a la concentració.
I va arribar el moment esperat per tots. Aquesta vegada ens và rem atrevir, grà cies a la col·laboració dels nous amics que van ajudar en la seva organització, a preparar una divertida ghymkana, que li va donar a la festa una alegria i animació diferent a tot el que havÃem fet fins aleshores. Van participar un bon nombre de cotxes i entre conductors i copilots ens demostren la seva perÃcia i habilitat al volant, la qual cosa ens va fer passar un moment molt divertit. Com a fi de festa, els nostres amics d'Andorra, ens van deleitar amb una exhibició de filigranes al volant dels seus vehicles, amb derrapades, trompos, conducció cap a enrere, etc., i com tot el que comporta un risc, va animar al públic a fer un fort aplaudiment i una ovació.
Ja arribada la tarda es va acabar la festa, i, fent un balanç positiu de la jornada, cadascú va tornar a casa a seguir amb la seva rutina, tancant la parèntesi d'aquell bonic dia i esperant un altre millor per trobar-nos en la IV CONCENTRACIÓ. Fins aviat amics! (Crònica de Maria Forteza publicada al Butlletà Nº 2 del club de Desembre de 1986)
No m'agrada el fred, ni la neu, ni l'esquÃ, però qui pot negar-se a anar a esquiar amb els escarabats? A última hora de divendres, nou escarabats amb els esquÃs a coll (mai millor dit), van bloquejar la Via Augusta, per sortir en fila Ãndia de Barcelona, ​​disposats a prendre Puigcerdà i els seus voltants.
Dissabte, els esquiadors van matinar ho seu per anar a Font Romeu, i tot i que el dia no era molt bo, els més valents van estar a les pistes fins que el fred els va treure. En començar el descens un escarabat no va voler posar-se en marxa, i va haver de quedar amb els seus ocupants tot esperant ajuda tècnica. Precisament els tècnics havien començat a baixar abans doncs estaven engripats. Vaja forma de guarir la grip! Desmuntar el motor mentre neva i fa fosc no és tasca fà cil. Però ho aconseguiren! Eren gairebé les 21:00 h quan van arribar a l'hostal. Rendits i morts de fred, però contents: 'L'escarabat caminava! Total, res. Un problema a la bobina. ¿O no va ser la bobina, Jordi?
Si hagués de dir-vos què va ser el millor del cap de setmana, em costaria treball decidir-me: l'excursió a La Molina, el sopar de l'escarabat, la paella de diumenge. les tertúlies d'última hora a l'hostal, o potser el viatge de tornada. Tot va ser fantà stic. Ho vam passar molt bé.
Crec que cal organitzar una altra sortida. Què us sembla anar a fer "wind surf" amb els escarabats? M'apunto.(Crònica de MarÃa Elena Cuyás publicada al Butlletà Nº 3 del club de Maig de 1987)
Em presento aquà com un de tants de vosaltres que té la sort de posseir un meravellós vehicle anomenat Escarabat. En comprar aquest vehicle em va sorprendre l'afició que havia al seu voltant. Vaig descobrir, a través d'Amics del VW un seguit de coses que em van portar a tenir-lo amb més il·lusió.
La meva sorpresa va augmentar el passat dia 23 d'octubre, quan vaig anar a trobar em amb més gent que posseïa un Escarabat. Era dissabte, 17:30 h i ens dirigÃem al circuit de CALAFAT. En arribar al punt de trobada ja vaig començar a observar cotxes de colors diferents i gent que intercanviaven opinions dels seus cotxes. Gent prenent fotografies i fins i tot cotxes obstruint el pas de la circulació. Sorolls de motors, tancaments de portes, rialles, comentaris, etc. .. Al cap d'una hora, després d'aquest presentació, ens vam anar dirigint a la sortida de Barcelona, ​​per la Diagonal, en direcció a L'Ametlla de Mar, a la Costa Daurada. Durant aquest trajecte va passar de tot una mica, vam anar, parant algunes vegades per no perdre tota la cua que formem al carril dret de l'Autopista.
Després de passar unes tres hores vam arribar a l'Ametlla de Mar, on ens allotjarÃem. Passada una estona ens vam reunir novament tots i ens vam anar a sopar al restaurant situat a Calafat. Ocupà rem un gran saló i vam començar a entaular una gran amistat amb tots els presents, gent de diferents edats. La vetllada va ser molt agradable. Passades les 23:30 h, la gent ja començava a estar inquieta, asseguts a la taula i per acabar la vetllada ens vam anar al Pub d'un dels nostres amics del VW a Amposta. El trajecte va ser curt però divertit. Vam decidir, encara que ens va costar lo nostre, anar-nos a descansar unes hores perquè diumenge ens trobéssim amb à nims i forces per rodar al circuit de Calafat.
Diumenge al matà vam arribar a Calafat on ens lliuren les regles establertes per poder circular en el circuit. Després d'escoltar els consells d'Antonio Zanini, es van córrer diverses tandes. Primer donà vem una volta en el cotxe d'A.Zanini el qual ens anava explicant la traçada, la tècnica de conducció esportiva, les frenades etc. Després, en tandes de 6 cotxes, vam posar en prà ctica tots aquests consells units als nostres propis coneixements que donaven un resultat gens menyspreable. En fi, sobretot ens ho vam passar com nans. A mig matÃ, ja tots entrà rem en calor, Zanini va organitzar una graella de sortida amb tots els participants. Per finalitzar es va organitzar una tanda amb els deu millors, segons opinió de l'expilot Ramon Bartomeus. Cal destacar que per no haver-hi no hi va haver ni una punxada. Al final, menjar, repartiment de premis i tornada a Barcelona. A destacar el presència de socis vinguts des de Madrid, Andorra, Girona, Mataró i Tarragona. Pedro Delgado (Un dels socis més joves de AVW). (Crònica publicada al Butlletà Nº 4 del club de Desembre de 1987)
Va ser la meva primera aventura amb els "bojos" de l'Escarabat. Ultimem els detalls del viatge, ens vam inscriure i vam quedar a les 20:00 h de divendres, ens esperaven dos dies de neu i Escarabats. A darrera hora de ta tarda ens trobem en ... (com ja és habitual), amb els socis i simpatitzants del Club per efectuar la sortida cap a Port-Ainé.
Vermell, verd, blau, negre; els havia de tots els colors, però el més espectacular és veure'ls tots amb els seus esquÃs a l'esquena (com manen els cà nons) o sobre el sostre. Deprés de les salutacions vam sortir a l'Avinguda Diagonal en perfecta caravana (o gairebé) i ens dirigim cap a l'autopista .. La gent se sorprenia de veure tant Escarabat costat i ens saludaven en passar, com després es va fer costum en travessar pobles. Tot va anar bé fins el tram entre Tà rrega i Balaguer a on Javier i Santi en un avançament correcte van perdre els esquÃs. Parada obligatòria per empunyar llanternes i en dos minuts recuperar i posar els esquÃs. La resta del camà va ser normal i es van repetir les rà fegues i avançaments de salutació entre cotxe i cotxe.
Dormida a l'hotel i primer dia d'esquÃ. Tots ben abrigats i amb la il·lusió del dia que ens esperava, ens pengem els forfets i vam començar a pujar muntanyes. Tot i que Port-Ainé té pocs remuntadors, gaudeix de paisatges envejables i pendents en on es troba a faltar la no existència d'algun telearrastre. En acabar el dia, els que més o menys hem suportat l'intens vent recollim els "trastos" i reposem forces en el camà de baixada. Per descomptat hi va haver qui aprofitant dels indrets amb neu i gel va practicar algun que altre virolla. A la nit sopar del Club i tertúlia. Els més marxosos es "despisten" per la millor discoteca.
El Diumenge es fa de dia amb més fred i vent que el dia anterior i m'uneixo al grup dels no esquiadors. Vam improvisar una excursió i aprofitant les magnÃfiques vistes ens col·loquem personal i cotxes per a les fotos de rigor. A mitja tarda i amb la pena del que s'acaba iniciem la tornada a Barcelona. Va haver-hi neu, cotxes, anècdotes i el record dels que vam ser i que només esperem la propera. Fins setembre a Sitges. (Crònica de MarÃa José Bujan publicada en el BoletÃn Nº 5 del club de Septiembre de 1988)
El 7 de maig de 1989 es va celebrar la VI Concentració Amigos del Volkswagen, en aquesta ocasió i rememorant la sortida de dos anys anteriors a Calafat, es va decidir anar al circuit de Can Pedró amb el seu conjunt d'instal·lacions dedicades a l'ensenyança de la seguretat al volant en la conducció de vehicles i on els hi esperava una jornada per aprendre a conduir tranquilament, sense pors, sense tensions i sense distraccions de la mà del pilot Salvador Cañellas i el seu equip.
Sortiren al vespre, lIuents i esplèndids, sota les mirades -mig sorpreses, mig envejoses- de ciutadans anònims i vehicles trets de fabrica. I desfilaren ... majestuosos, elegants, nobles i seductors, tot alhora.
En la foscúria prosseguiren la llarga marxa cap a les muntanyes. La nit saluda el seu pas com a l'amic retrobat després d'una lIarga absencia. El somni més orgullós els ancora en el port de les naus mà giques. L'endema, el blanc realçà les seves formes, siluetes de colors embolcallades de llegenda. Tothom es va rendir a la seva magnificencia: els buscadors d'or, els Ãndis semÃnoles, l'exercit napoleónic i les nenesbenetton.
Els esquÃs van ser l'excusa d'una separació limitada. L'enyor prengué paraula, el cansament dicta sentencia i el motor fóu el millor massatge. Més tard les rialles, l'evasió del bon vi, el ball, la música i l'escalf del company o la companya.
I a la fi, la processó; el retorn a la llar i el comiat sempre entranyable. Enrera queda la petja, el rastre inesborrable que embriaga. I en front l'exquisidesa, la identitat solidaria, el plaer que empeny a l'horitzó de fites infinites. Arribaren de matinada: els invencibles escarabats i els intrepids escarabatistes. (Crònica de Jordi Trilles publicada en el Butlletà Nº 6 del club de Maig de 1989)
"Esquiada sense neu 1990". Ja des de fa 4 anys, és tradició dels Amics del Volkswagen fer una excursió, per esquiar uns dies els que tenen afició, i aquest any repetÃrem la bonica expedició. A finals de febrer, i per a aquesta ocasió hi havia uns vint cotxes a la porta del dragó, que és per concentracions punt habitual de reunió. Més tard del previst, quan va arribar el més "tardón", partÃrem cap a Les Angles en alegre processó. Però ja a les poques hores, la primera interrupció, doncs parem a sopar, amb risc d'indigestió, no desitjo aquest menjar, ni tan sols al més golafre, canviarem restaurant a la propera excursió.
Amb l'estómac ple, i ja sense més dilació vam seguir amb la nostra ruta rumb cap a la població on ja ens esperava una bona habitació. Dissabte al matÃ, ens donà rem el matinar, vam sortir ben equipats, camà de l'estació. Arribem tots contents i quina desil·lusió, una esquiada sense neu, quina contradicció! Després de la primera sorpresa, tot i que aquesta va ser d'impressió no vam voler que tot això ens xafés l'excursió. ProsseguÃrem el camÃ, varem canviar de direcció arribant fins a un bonic llac, on vam tenir ocasió de tombar-nos sota el sol, sense risc d'insolació. I després d'aquest bon descans, una altra nova distracció; continuem la jornada, relliscada rera relliscada, patinant sobre gel, quina agradable sensació! A la nit, tots junts, una nova diversió, la vetllada inoblidable, tota una nit d'acció, i per acabar el dia, vam anar amb gran emoció gens dissimulada fins a unes aigües termals a donar-nos una remullada.
Diumenge al matÃ, ningú deixava el llit, s'estava allà molt a gust, i no hi havia obligació d'eixir. I ja gairebé al migdia, de nou l'expedició, el grup d'escarabats tornava en concentració. Parem al migdia per afartar-nos sense cap mena de consideració i ja després del tiberi, va venir la separació.
Adéu!, aviat ens veurem en la propera reunió. (Crònica de M.Sala publicada en el Butlletà Nº 7 del club de Setembre de 1990)
A la xarxa des de l'any 2001
Amics del Volkswagen de Catalunya
Apartat de Correus 14124
08080 Barcelona
info@avwc.org
Núm. Reg. Ass. Generalitat: 11094/B
Membre FEVA nº 158
Membre FCVH nº 23
Inici
Sobre nosaltres
Com ser soci AVWC
Els VW dels Amics
Àrea tècnica VW
Calendari activitats
Edat del meu VW
Estils VW
Historia dels VW
Enllaços
Notícies
Publicitat VW
Reportatges activitats
Tauler d'anuncis
Tossa de Mar i els VW
AVWC Segle XX
Bonificació impost C02
Creat per Amics del Volkswagen de Catalunya - 2017- Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons