Amic Agustí.....
Aquest matí el telèfon ha sonat i no pas per portar-me bones noves de concentracions i saraus... i menys per dir-me que t'acabaves d'apuntar de nou a la Beach Party d'enguany per seguir parlant d'aquest espectacular speedster vintage fet amb tant d'amor.... saps, era el Carles i m'ha dit que ens has deixat, que has marxat en silenci sense saber-ne res de la teva darrera davallada de salut....
I de seguida dues imatges i records:
- La primera es la imatge que sempre m'ha vingut i em vindrà al cap en sentir el teu nom. El Robin Hood de Tossa dels Amics del Volkswagen.
- La segona es la d'aquell diumenge que mai hem tingut temps de compartir a casa teva, asseguts al jardí amb dues cervesetes ben fresques tot parlant de la teva gran passió pels ferros vells, mentre les dones i els nens reien al nostre voltant.
Si et dic que t'estimo i que ara mateix estic plorant i no em fa cap vergonya, es perquè ets una persona com n'he conegut poques....
Espero que sempre et tindrem present, sobretot a Tossa de Mar, a on sempre estareu associats... possiblement i si la voragine d'aquesta vida no ens traeix, sempre hi haurà un premi especial amb el teu nom i una mirada al cel per fer-te saber que t'enyorem...
Com canta en Llach: "que difícil es estimar-se la vida quan la vida ens fa mal"
Intentaré estar demà al mati acompanyant la teva darrera rua i fent una abraçada ben forta a la teva família que se que tant t'ha estimat i a la que tu tant has estimat també... en tot cas sempre em mancarà aquesta darrera encaixada que no ens hem fet....
Agustí Pericas, un lluitador valent i millor persona: allà on siguis vetlla per nosaltres i ajuda'ns a ser millors.......
Marcel
8 de juny de 2005