TEMPS D'EXPANSIÓ I CANVIS
Durant els 20 anys que Nordhoff va estar al seu capdavant, l'empresa experimentà un creixement i una expansió espectacular. Tenia les idees clares de com haurien de ser les claus de l'expansió de la companyia: fabricar un sol model d'automòbil, fer els menys canvis possibles (només per millorar la qualitat) en el seu disseny per no perdre el seu esperit i, sobretot, introduir-se en nous mercats internacionals. Nordhoff sabia que l'exportació era la única manera de augmentar la producció però per poder tenir èxit a l'exterior, era conscient que havia d'oferir un model d'exportació amb una grau de qualitat més alt que el bàsic model alemany, els models Export comportaren una millora en l'equipament.
El "Colborne-Baber", una de les primeres importacions britàniques, pintat en dos tons de blau i amb cromats.
El primer model Export va veure la llum el 1 de juliol de 1949 juntament amb dos nous models cabrio: el Hebmüller, de 2 places, i el Karmman, de 4 places. EE.UU i Holanda van ser el principals mercats exportadors, el primer Escarabat Export va arribar a EE.UU el 17 de gener de 1949, la producció augmentava a un ritme frenètic, si el 1950 la producció diària era de 312 vehicles per dia, només cinc anys després era de 1.000 diaris. Els temps difícils havien acabat i la dècada dels 50 consolidarien a nivell mundial l'Escarabat.
Aquesta nova dècada va començar amb una notícia tràgica, el 30 de gener de 1950 va morir Ferdinand Porsche després de haver vist realitzat el seu somni de veure fabricar el seu cotxe en sèrie, però no tot serien desgràcies aquell any: inaguració d'una nova planta a Brunswick; construcció de l'Escarbat número 100.000; aparició d'un nou model, el Tipus 2 o "Transporter" (l'entranyable furgoneta de Volkswagen) i també d'un model d'Escarabat amb sostre corredor de lona, a mig camí entre un sedan i un cabrio aquest venia equipat amb unes curioses finestres de ventilació posteriors que no van tenir gaire èxit i foren substituïdes només un any després.
Del 1950 a 1953 el disseny de l'Escarabat va experimentar una sèrie de canvis, tant exteriors com interiors, sobretot en el model Export, cada modificació suposava més clients i nous mercats, la culminació d'aquests canvis va arribar el 1953 quan la finestra posterior partida o "pretzel" va ser substituïda per una de forma oval.
L'expansió de Volkswagen ja era un fet, el març de 1953 es va inaugurar la planta de Sao Paulo al Brasil, la primera que fabricava íntegrament l'Escarabat fora d'Alemanya, i a l'agost de 1955 es va fabricar el cotxe 1.000.000.
El 1956 la casa Karmman va presentar un nou model basat en la mecànica de l'Escarabat i dissenyat per la prestigiosa firma de disseny italiana Ghia, el resultat va ser un esportiu amb l'estil dels cotxes italians amb la fermesa mecànica de Volkswagen, estava disponible en versió cupé i cabrio.
El 1958 la finestra posterior oval va desaparèixer per millorar la visibilitat, l'ampliació de la finestra posterior va anar acompanyada per una ampliació del parabrises davanter, per llums posteriors noves i canvis a la tapa del motor. L'Escarabat deixava enrera algunes de les seves formes més clàssiques i antiquades que l'havien caracteritzat en la seva primera època per renovar-se profundament i afrontar una època que seria decisiva i plena d'èxits, la dècada dels 60.
